Aquesta tarda llegia la trista notícia, m'assebentada de la pèrdua d'un company a Montblanc, d'un servidor públic que procurant agafar-se amb el màxim rigor la seva feina l'ha dut al tràgic final. I, sincerament, des d'aquell moment, se't fa difícil poder tenir esma de publicar res més al bloc, al facebook o al Twitter que no tingui relació amb les mostres de suport al company, família i amics.
Sé que molts pensaran que aquesta feina bé s'ho val, que els policies ja cobren una 'fortuna' per jugar-se la vida dia rera dia al carrer. Discrepo. Encara ara cal seguir treballant per eliminar prejudicis i recels cap a la policia. Quan mirem un policia en aquest país, la majoria de gent l'observa com un garant de la tranquil·litat social? En aquests darrers anys, en aquest país, s'ha vetllat per dignificar la feina de policia o s'ha procurat fer tot el contrari? Si algú creia que els catalans estàvem tan ben protegits, com és que en més d'una ocasió, alguns 'opinadors' amb ressò a mitjans de comunicació de notable tirada s'han permès el luxe de magnificar episodis de breu revolta social tendint a culpar la policia de mala gestió de l'ordre i, fins i tot, d'una part dels mals de la societat? Tal vegada, algú pensi que aquestes persones, aquests policies viuen fora de la societat... Doncs, permeteu alertar de l'errada ara mateix! Els policies són homes i dones (el nostre germà, veí o amic) que treballen propers al risc i en diferents àmbits de la nostra vida quotidiana per què un grapat de coses rutllin, d'exemples? no acabaríem...ara bé, a banda de la tragèdia coneguda avui, i per citar-ne alguns per refrescar incrèdules memòries:
- La policia promou llars segures: perquè combat la violència masclista i domèstica, ataca mals hàbits domèstics que són necessaris encerclar.
- La policia evita robatoris: perquè les famílies volen dormir tranquil·les i sentir-se segures a casa seva. Una agradable sensació de seguretat que prové del convenciment que a fora, al carrer, plogui, nevi o faci fred, sigui dilluns, cap de setmana o festiu, algú procurarà perquè no li entrin a casa.
- La policia fa les carreretes més segures: perquè aquell conductor que agafa el vehicle després de treballar vol tornar a casa sa i estalvi, sense que cap altre conductor, despistat, begut o que se sent un superheroi al volant se li tiri al damunt.
- La policia persegueix els delictes habituals, bons generadors de la percepció d'inseguretat ciutadana: perquè aquell turista que visita el país no vol que persones amigues de les coses alienes els enganyin o sostreguin les seves pertinences en plenes vacances.
- La policia promou el comerç segur: perquè el botiguer quan vol tancar la botiga no vol patir per ser atracat o que el seu comerç pugui ser saquejat en horari de tancament.
- La policia lluita contra les agressions sexuals: aquella noia que passeja pel carrer i que no vol tenir por que l'assetgin ni l'increpin.
- La policia vigila la xarxa i els seus usuaris: vetlla pel jove internauta que obvia alguns dels perills d'internet o de les xarxes socials...
Bé, aquestes són només algunes de les tasques encomanades a la policia, almenys espero que aquesta gran pèrdua, com tantes altres de passades i que sempre convé recordar, serveixi a tots aquells escèptics per reflexionar sobre el paper clau de la policia a la societat i llegir més enllà de titulars tendenciosos o malintencionats.
